Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.438

81. parlar-ne i parlar-ho
Font Fitxes de l'Optimot
El verb parlar, amb el significat de 'tractar d'un assumpte', generalment és intransitiu i regeix l'ús de la preposició de o sobre. Per tant, els complements introduïts amb aquestes preposicions es reprenen amb el pronom en. Per exemple: Van parlar de literatura.  (En van parlar.) Són tertúlies [...]
82. llanterna i lot
Font Fitxes de l'Optimot
Per designar el petit llum de butxaca format per una capsa, on van allotjats una pila o més acumuladors recarregables, una bombeta elèctrica amb un reflector lluminós i un interruptor, es fan servir els noms llanterna i lot. Per exemple: Els que vulguin fer nit a la casa hauran de dur una [...]
83. Oracions de relatiu: explicatives i especificatives / Oracions de relatiu: amb coma o sense coma? / Els turistes, que estaven marejats,... i Els turistes que estaven marejats...
Font Fitxes de l'Optimot
adjectives poden ser de dos tipus: explicatives (o no restrictives) i especificatives (o restrictives). a) Les oracions de relatiu explicatives afegeixen una informació addicional, que no és necessària per comprendre el sentit global de la frase. Generalment, aquestes oracions s'escriuen entre comes. Per [...]
84. globalització i mundialització
Font Fitxes de l'Optimot
Amb l'evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació s'ha generalitzat l'ús del terme globalització, que designa el procés pel qual un fenomen polític, econòmic, social o cultural esdevé d'àmbit universal. La possibilitat que aquest terme fos un anglicisme encobert, derivat de [...]
85. lliurable i entregable
Font Fitxes de l'Optimot
A partir dels verbs lliurar i entregar, es poden formar per derivació els adjectius lliurable i entregable, per mitjà de l'adjunció del sufix -ble, que indica que es pot fer l'acció que designa el verb. Aquests adjectius, doncs, estan ben formats i es poden fer servir amb el significat 'que es pot [...]
86. Essa inicial en compostos cultes i derivats per prefixació / Duplicació de s- a inici de mot?
Font Fitxes de l'Optimot
. En mots que en llatí ja duien doble essa o ja tenen tradició històrica en català. Per exemple: bissextil, pressentir, pressupost, prosseguir, reressaga, tornassol, etc. 3. En el cas dels prefixos sots-, trans- i des- i dis- (negatius), la grafia ss apareix com a resultat de la unió de la -s final [...]
87. Règim dels adjectius diferent i distint: diferent de o diferent que?, distint de o distint que?
Font Fitxes de l'Optimot
Els adjectius diferent i distint estableixen comparacions de desigualtat. Aquesta comparació es pot expressar, per exemple, per mitjà d'un complement de l'adjectiu, que pot ser introduït per la preposició de (o a) o bé per la conjunció que. Es fa servir la preposició de (o a) en els contextos [...]
88. Com es diu 'y pico' en català? / i tants, i pocs, i escaig
Font Fitxes de l'Optimot
Per indicar que una quantitat és una mica superior a la que s'esmenta, es poden fer servir les expressions i escaig, i tants (i tantes) o i pocs (i poques). Aquestes expressions s'escriuen sense guionet. Per exemple:  En el pressupost de l'any passat hi ha un romanent de quatre milions i escaig [...]
89. Tot i + gerundi: tot i volent
Font Fitxes de l'Optimot
La locució tot i + gerundi es fa servir per expressar una oposició, malgrat que per expressar aquest significat és més habitual fer servir la locució tot i seguida d'una subordinada encapçalada per la conjunció que, o bé la locució tot i seguida d'una oració d'infinitiu o d'un sintagma nominal [...]
90. cadascun i cada un; cadascú i cada u
Font Fitxes de l'Optimot
Les formes cadascun, cadascuna i cada un, cada una són quantificadors que, juntament amb un sintagma constituït per la preposició de i un nom, signifiquen 'tota persona o tota cosa de les que formen part d'un grup o d'una col·lectivitat'. Amb aquest mateix sentit, però amb un valor emfàtic [...]
Pàgines  9 / 344 
<< Anterior  Pàgina  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  Següent >>