El verb parlar, amb el significat de 'tractar d'un assumpte', generalment és intransitiu i regeix l'ús de la preposició de o sobre. Per tant, els complements introduïts amb aquestes preposicions es reprenen amb el pronom en. Per exemple:
Van parlar de literatura. (En van parlar.)
Són tertúlies [...]
Per designar el petit llum de butxaca format per una capsa, on van allotjats una pila o més acumuladors recarregables, una bombeta elèctrica amb un reflector lluminós i un interruptor, es fan servir els noms llanterna i lot. Per exemple:
Els que vulguin fer nit a la casa hauran de dur una [...]
adjectives poden ser de dos tipus: explicatives (o no restrictives) i especificatives (o restrictives).
a) Les oracions de relatiu explicatives afegeixen una informació addicional, que no és necessària per comprendre el sentit global de la frase. Generalment, aquestes oracions s'escriuen entre comes. Per [...]
Amb l'evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació s'ha generalitzat l'ús del terme globalització, que designa el procés pel qual un fenomen polític, econòmic, social o cultural esdevé d'àmbit universal.
La possibilitat que aquest terme fos un anglicisme encobert, derivat de [...]
A partir dels verbs lliurar i entregar, es poden formar per derivació els adjectius lliurable i entregable, per mitjà de l'adjunció del sufix -ble, que indica que es pot fer l'acció que designa el verb. Aquests adjectius, doncs, estan ben formats i es poden fer servir amb el significat 'que es pot [...]
. En mots que en llatí ja duien doble essa o ja tenen tradició històrica en català. Per exemple: bissextil, pressentir, pressupost, prosseguir, reressaga, tornassol, etc.
3. En el cas dels prefixos sots-, trans- i des- i dis- (negatius), la grafia ss apareix com a resultat de la unió de la -s final [...]
Els adjectius diferent i distint estableixen comparacions de desigualtat. Aquesta comparació es pot expressar, per exemple, per mitjà d'un complement de l'adjectiu, que pot ser introduït per la preposició de (o a) o bé per la conjunció que.
Es fa servir la preposició de (o a) en els contextos [...]
Per indicar que una quantitat és una mica superior a la que s'esmenta, es poden fer servir les expressions i escaig, i tants (i tantes) o i pocs (i poques). Aquestes expressions s'escriuen sense guionet. Per exemple:
En el pressupost de l'any passat hi ha un romanent de quatre milions i escaig [...]
La locució tot i + gerundi es fa servir per expressar una oposició, malgrat que per expressar aquest significat és més habitual fer servir la locució tot i seguida d'una subordinada encapçalada per la conjunció que, o bé la locució tot i seguida d'una oració d'infinitiu o d'un sintagma nominal [...]
Les formes cadascun, cadascuna
i cada un, cada una són quantificadors que, juntament amb un sintagma constituït per la preposició dei un nom, signifiquen 'tota persona o tota cosa de les que formen part
d'un grup o d'una col·lectivitat'. Amb aquest mateix sentit, però amb un valor emfàtic [...]